martes, 24 de agosto de 2010

Ha divisat un moviment
allà lluny, quasi al horitzó. Afina la mirada i aixeca
el vol, majestuosament, elegantment, com si es tractés dels
primers passos d'una dansa.

Va a la recerca de
quelcom que pugui ser profitós per apaivagar les mossegadetes
que sent dintre les entranyes, el ròssec de la gana. El fet
quotidià de la ingesta és per l'àliga tot un
ritus; un desplegament del cruent art de la cacera amb un refinament
exquisit i distingit que poques aus ens poden oferir. Quan te a prop
el pobre animal escollit alenteix el vol, es torna pràcticament
invisible, inaudible. L'atac es ferotge, impulsiu i desorientador per
la pressa.

Ha triomfat!

El vol de l'àliga,
no és sempre innocent, no sempre és un viatge de
reconeixement. El vol de l'àliga sempre és encisador i
desconcertant.


Alex Navarro Simon

1 comentario:

  1. BUENISIMO EL POEMA, EL AGUILA INSPIRA RESPETO,DEPREDADOR DE LA CADENA ALIMENTICIA,PERO ES MAGISTRAL

    ResponderEliminar